Biografía d'Anselm Turmeda (paula cortés)

ANSELM TURMEDA

23 de març de 1423

VALÈNCIA AVUI 

 Els intents de Turmeda per retornar a Europa 

Els intents de fer retornar Anselm Turmeda al món cristià foren diversos i estan ben documentats. Hi intervingueren tant les autoritats civils com les religioses: un clergue sicilià del qual no sabem el nom ,Roger de Montcada, el papa Benet XIII , el rei Alfons V  i l'arxiprest de Niebla . Se li prometeren tota casta de facilitats i l'absolució del delicte d'apostasia. Turmeda, però, ja no va abandonar mai Tunísa ni va renegar de l'islamisme.

Els breus de la seua vida:

ANSELM TURMEDA ES CONVERTEIX AL ISLAM.

El poc que sabem de la seva biografia, Turmeda ingressà a l’orde franciscà i estudià a Lleida i Bolonya. Per influència d’un professor seu decidí convertir-se a l’islam i viatjà a Tunis, i féu la seva professió de fe davant el soldà Abū-l-'Abbās Aḥmad.  Així doncs, explica com en algun moment entre 1384 i 1389 es converteix a l'islamisme, segons ell, per mitjà de Nicolau Martel, professor seu a Bolonya. Aquest li confessa, en privat, que la vertadera religió, l'única a través de la qual es pot assolir la salvació, és la religió musulmana. Colpit per aquesta revelació, el mallorquí abandona la vida de frare franciscà i es trasllada a Tunis, on a través d'un metge musulmà d'origen europeu, es converteix a l'islam. 

SUPOSICIONS DE QUE ANSELM TURMEDA VOL TORNAR A LA SEUA ILLA NATAL 

Al llarg de la seva vida com a musulmà, Turmeda, rep diverses cartes de personalitats cristianes com el governador de Mallorca, el papa Benet XIII d'Avinyó, i el rei Alfons V el Magnànim, que el conviden a tornar al cristianisme i finalment acaben per perdonar-ho. Alguns estudis han apuntat que aquestes cartes podrien  estar promogudes per ell mateix, en un intent per tornar a la seva illa natal. Ell, però, mai més es mou de Tunis, on mor en una data desconeguda després de 1423. No se li coneix cap retrat.

ANSELM TURMEDA VENERAT COM  A MARTIR 

Després de la mort de Turmeda , es dóna l'estranya casualitat que, en terres cristianes, és venerat com a màrtir perquè es creu que havia tornat al cristianisme, i al mateix temps, en terres musulmanes, és considerat un santó i la seva tomba és venerada. En aquest temps, les llegendes i exageracions distorsionen els fets reals de la seva biografia, i la seva obra, tant per un costat com per l'altre, es coneix de manera molt fragmentada. La volguda ambigüitat moral i el doble joc de la seva producció literària, certament tampoc van ajudar a copsar la vida d'aquest singular autor.

L'EXIT DE ANSELM TURMEDA CREIX GRÀCIES A RAIMON 

A finals del segle XIX apareixen  estudis dedicats principalment a la seva biografia, i ja en el segle XX, dues importants publicacions posen en millor perspectiva l'obra del mallorquí. La primera és una versió catalana de la desapareguda Disputa de l'ase, publicada a Barcelona el 1922, que és una traducció catalana feta a partir d'una traducció francesa del 1544. L'altra és una traducció catalana de la Tuhfa, publicada el 1977 i a cura de Mikel de Epalza i Ignasi Riera. Part de la seva obra ha estat traduïda també a l'alemany, anglès, castellà, francès i rus. La difusió de l'autor creix enormement després que cantautors com Raimon popularitzessin alguns dels seus poemes.